ACTIVITAT 5: CONSTRUCCIÓ DE L’ESPAI I TEMPS

L’ESTRUCTURACIÓ DE L’ESPAI

La noció d’espai no és una noció simple, sinó una noció que s’elabora i diversifica progressivament en el transcurs del desenvolupament psicomotor de l’infant.

L’espai intern és el nucli de l’esquema corporal i va significant-se per la vivència dels propis moviments corporals.

• El coneixement de l’espai evoluciona en l’espai en tres períodes:
• El primer referit a l’espai corporal/ proper.
• Despres el de l’espai ambiental/immediat.
• Finalment, el de l’espai rrepresentatiu o simbolic./ espai llunyà.

Segons Piaget:

• Espai topològic: es limita al camp visual i a les realitzacions motrius del nadó (moure el cap, agafar un objecte etc). (0 a 3 anys).
• Espai euclidià: l’esquema corporal es va consolidant i afavoreix l’adquisició de nocions; mida situación direcció etc. (3 a7 anys).
• Espai racional: és un espai abstracte que es pot representar mentalment a través de l’abstracció i el domini del concepte dreta esquerra (a partir de 5 a 7 anys).

L’ESTRUCTURACIÓ DEL TEMPS:

L’estructuració temporal permet a l'ésser humà coordinar la seva activitat, organitzar la vida quotidiana, i comunicar amb el món en el que viu. La percepció intel•lectual del temps té el seu origen en la vivència corporal del temps que l'infant realitza des que neix.

CARACTERITIQUES DEL TEMPS:

§         L'ordre i la successió: que és la memorització de les accions i dels esdeveniments successius que dóna una percepció ordenada, anomenada cronologia, la que fa aparèixer les nocions de present, passat, futur, ara, abans....

§         La durada:és el temps que passa entre el principi i el final d’una acció,d’una activitat. El temps és codifica per la durada: hora, minut, dia, etc.

§         L'interval: és la durada limitada entre dos activitats.

§         La irreversibilitat:La irreversibilitat del temps ens col·loca en la continuïtat indefinida en la qual s’inscriuen la vida i la mort.

És a partir de la vivència quotidiana que l’infant aprèn a desenvolupar l’experiència del temps que passa i no torna mai més. noció d’edat, de jove, de vell de massa aviat, de massa tard.

§         La velocitat: és el temps que dura el recorregut d'un espai, per realitzar una acció.

§         La periodicitat, es repeteix regularment, per exemple seria el dia i la nit.

§         El ritme: és el concepte relacionat amb la percepció i l'organització del temps.

TRES CLASSES DE TEMPS:

§         El biològic: és subjectiu, cada persona té el seu propi ritme i el seu temps biològic.

Tot a la natura té un ritme, com per exemple, el dia, la nit, l'estiu...

§         El temps subjectiu o psicològic: aquest es per a cada persona. La construcció de la idea del temps s'impregna d'afectivitat conscient i inconscient. Les primeres nocions de temps tenen el seu origen en l'associació entre les necessitats internes, les sensacions emocionals, tòniques i respostes aportades per l'entorn.

§         El temps objectiu: Regula les activitats quotidianes, situa esdeveniments passats o programa el futur.

La percepció de temps en un infant s'adquireix per experiències, adquisició de l'esquema corpal, la memòria i per sensacions interioceptives, propiocepties....

L’ESTRUCTURACIÓ DEL TEMPS ES REALITZA EN TRES NIVELLS:

§         La frase sensoriomotora entre 0 i 2 anys:Per al nadó, l’existència del temps està assimilada als ritmes interns del cos, als que ha percebut de la mare en el curs de la seva relació i de la de malestar o benestar.

La regularitat de les activitats, de la cura que es prodiga als infants, afavoreix la memòria, la localització, el descobriment i la integració del temps.

§         La fase representativa: És la capacitat d’organitzar i de representar les accions en un temps objectiu, per mitjà de senyals codificades. L’infant adquireix la capacitat d’estructurar objectivament el temps a partir del 7 o 8 anys.

Entre 2 i 7 anys

En aquest període es realitza el pas entre el temps viscut i el temps representat, i del temps subjectiu al temps objectiu.

    

§         A partir dels 7 anys: L’infant comença a situar-se en el temps objectiu. Comença a poder organitzar les seves accions en aquest temps objectiu. Aprèn els dies de la setmana i algunes dates del calendari, els mesos de l’any i a llegit l’hora.