REFORMULACIÓ ACTIVITAT MEMÒRIA Un cop llegides totes les activitats i haver comentat cadascuna d'elles, pensem que potser la més adequada i motivadora pel nen és l'civitat FES UNA FILA COM AQUESTA. Hem volgut realitzar aquesta activitat perquè les imatges del bob esponja són bastant vistoses per el nen, també perquè es bastant adequada a l'edat que té. Hem pensat que molta gent faria l'activitat del memori o estil i per això hem trïat aquesta activitat. També creïem que aquesta activitat es pot adaptar ràpidament a les possiblitats del nen col.locant més imatges o menys. Activitat memòria Títol de l'activitat: Fes una fila com aquesta Material: Imatges, fitxa Edat: 4 anys Objectius generals: Desenvolupar la memòria visual Avaluar la capacitat de memòria. Objectius específics: Memoritzar l'ordre de les imatges Identificar la imatge que no ha aparegut en la fila. Recordar el nombre d'imatges que apareixen en la fila. Continguts: Imatges Memòria visual Fitxa Desenvolupament de l'activitat: Ensenyarem a l'infant les imatges que volem utilitzar, primer nosaltres farem una fila amb les diferents imatges del BOB ESPONJA, tot seguit li direm a l'infant que es fixi amb l'ordre de les imatges ja que, haurà d'ordenar-les igual que estan, farem aquesta acció un parell de vegades perqué de cada vegada encerti més imatges. Finalment li treurem la fila d'exemple i en una fitxa haurà d'identicar les dues imatges que no han aparegut en cap moment en la fila que li hem ensenyat nosaltres.

REFORMULACIÓ ACTIVITAT MEMÒRIA
Un cop llegides totes les activitats i haver comentat cadascuna d'elles, pensem que potser la més adequada i motivadora pel nen és l'civitat FES UNA FILA COM AQUESTA.
Hem volgut realitzar aquesta activitat perquè les imatges del bob esponja són bastant vistoses per el nen, també perquè es bastant adequada a l'edat que té.
Hem pensat que molta gent faria l'activitat del memori o estil i per això hem trïat aquesta activitat.
També creïem que aquesta activitat es pot adaptar ràpidament a les possiblitats del nen col.locant més imatges o menys.

ACTIVITAT 9. Com avaluar memòria d'un infant de 0-6?

NOM DE L’ACTIVITAT: MEMORY

MATERIAL: fitxes de cartró amb imatges.

EDAT: 4 ANYS

OBJECTIUS:

• Avaluar la capacitat de memòria.
• Potenciar la memòria visual
• Memoritzar visualment la situació de les parelles.
• Esperar el torn del joc.
• Memoritzar el nom dels animals que apareixen en el memory.
• Identificar el nombre de parelles que hi ha en total.

CONTINGUTS

• Memorització de les parelles.
• Joc
• Memorització dels noms dels animals que aparexien en el memory.

DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT:

Explicariem al nen l’activitat que realitzarem ens asseurem amb ell i li deixarem les normes del joc molt clares i lli direm que es molt important complir-les.

Primer li ensenyariem totes les imatges del joc, i li direm el nom de cada animal que apareix en les imatges, i que ell ha de buscar la seva parella, i que qui tingui més parelles es qui guanyar, per tant per aquest motiu ha d’estar atent de on estan situades cada parella.

AVALUACIÓ:

Items a avaluar	Sempre	A vegades	Sovint	Mai	OBSERVACIONS
Ha esset capaç de memoritzar la situació de les parelles.
Espera el seu torn de joc.
Identificar el nombre de parelles que hi ha.
Es recorda dels animals que apareixen en el memory.

Crec que hauriem és una activitat molt adequada per treballar la memòria, ja que l'infant com ja he dit haurà de recordar la situació de les fitxes per poder formar correctament les parelles, també en aquesta activitat haurà de respectar la norma que se li ha explicat el principi que es la que ha d'esperar el seu torn i només podrà aixecar dos fitxes.

També és una activitat que el nen està habituat a jugar ja que, té un joc de memory a casa.

REFORMULACIÓ ACTIVITAT 8

He llegit tots els resums dels components del meu grup i he comentat als meus companys i he arribat a la conclusió que he fet un bon resum, i així també m'ho han comentat els meus companys als comentaris que m'han posat.
També he arribat a la conclusió que vaig fer una bona estructura, ja que ho he dividit per subestadis i aixi queda destacat una o dos fites de cada estadi i subestadi.
Per aquest motiu no rectifico res del que havia fet, crec que he fet una bona feina

ACTIVITAT 8: Què pensem sobre el desenvolupament intel·lectual d'un infant d'entre 0 a 6 anys?

Piaget dins dels seus estadis i subestadis del estadi sensoriomotor fa referència a diverses fites importants, jo aquí deixo les 10 fites del desenvolupament sensoriomotor més importants per a mi són:  

§         0 a 1 mes:  Crec que el més important i el que destaco d’aquesta etapa és el réflex de succió i el réflex pupil.lar El nadó disposa de reflexos, postures i sensacions.

§         1 a 4 mesos: En aquest subestadi crec que la fita més important es que manté la mirada però encara no té el concepte de permanència adquirit.

§         4 a 8 mesos: En aquest subestadi crec que la fita més important es coordinació ull – mà.

§         8 a 12 mesos: La fita més important d’aquest subestadi per a mi és la capacitat d’anticipar. Té més interès pels objectes en si i s'acomoda més als objectes.

De 12 a 18 mesos : en aquest subestadia la fita més important es que  l’'assimilació i l'acomodació estan clarament diferenciades i que la imitació és fa sistemàtica i exacta.

§         18 a 24 mesos: Aquesta etapa es caracteritza perqué les accions i conductes dels estadis anteriors són complementades amb conductes noves.

D’aquest subestadi destacaré l’aparició del joc  simbolic en aquest cas els infants necessiten un nivell de representació, saben imitar i diferenciar quines són les seves joguines i en relació amb la causalitat i amb l'espai, ja comprèn reacions causa – efecte senzilles i així és capaç de representar-se mentalment els seus recorreguts o desplaçaments

Les 5 fites més importants del Estadi Preoperacional per mi són:  

·         El egocentrisme. És la dificultat de diferenciar el món interior i el exterior. L'infant està centrat en sí mateix.

·         Sincretisme: L'infant troba semblances o relacions entre objectes i situacions sense fer cap anàlisi prèvia

·         Irreversivilitat: Incapacitat de realitzar una acció en els dos sentits, ja que no pot comprendre que es tracta de la mateixa acció però al revés

·         Els preconceptes o conceptes primitius, són  importants ja que són les nocions que l'infant lliga a la utilització de les primeres paraules (l’aparició del llenguatge)  amb el valor representatiu que adquireix.

·        Pensament intuïtiu, augmenta la coordinació de les relacions representatives, té irreversibilitat. Per tant es pot crear una descentració, s'apropa a les representacions concretes i el raonament està relacionat amb el: realisme(diferència entre el món psíquic i físic).

        

ACTIVITAT 7. PROPOSTA GRUPAL

ACTIVITAT 7. PROPOSTA GRUPAL

IMATGE 1

En la primera imatge podem observar un infant en un entorn pobre, el qual es troba descalç i amb una vestimenta precària.

Es troba recollint aigua tot sol, es capaç d'agafar el recipient amb una sola mà per tant podem dir que té la pinça fina assumida.

Es troba en equilibri estàtic.

En quant al to muscular, podem dir que el seu cos està en tensió ja que el recipient que aguantar s'està plenant d'aigua i per tant cada cop pesarà més.

En quant a la lateralitat podem observar que subjecta el recipient amb la mà dreta.

Per això creiem que, té uns tres anys i mig, tot i que no estem massa segures ja que la possible malnutrició del nen pot afectar notablement en el seu desenvolupament.

IMATGE 2

En la segona imatge podem observar a un nen jugant a blocs de construcció al carrer.
La postura que adopta és ajupit sobre els dos peus, l'esquena la maté recta, les cames flexionades, amb la mà dreta encaixant un bloc i la mà esquerra subjectant la torre per a que no caigui. Es pot observar que domina la pinça fina i suparior, també té adquirida la coordinació oculo-manual. Es pot dir que, s'aprecia hipertonia en les extremitats i que l'equilibri estàtic el te adquirit. Pel que fa a la lateralitat la mà dominant dirien que és la mà dreta.
Aquest infant pot tindre entre 18 i 24 mesos, basant-me, per   exemple, en l'activitat que està executant, encara que un nen amb 27 mesos comença a fer les torres de 8 encaixos.

IMATGE 3

Creiem que té uns 10-12 mesos, ja que és pot aixecar sol i caminar.

A la foto podem veure un nen assentat al terra i mirant un conte, és mostra content .Està assentat i amb la mà dreta està assenyalant el dibuix del conte. El tronc i el cap el manté recte i mirant cap abaix, ja que està mirant el conte.

De l'equilibri podem dir que és estàtic i el té assolit, ja que és manté perfectament assentat.

La seva lateralitat encara no la té assolida però podem veure que li predomina la mà dreta.

La seva prensió podem dir que fa la pinça inferior i la superior la té assolida, podria agafar perfectament una joguina entre el polze i el menovell i podria agafar una joguina molt petita entre el polze i l'índex.

REFORMULACIÓ ACTIVITAT 5: CONSTRUCCIÓ DE L’ESPAI I TEMPS

  ACTIVITATS ALBERT

Després d'haver llegit les propostes dels meus companys considero que la meva primera activitat és la que s'adapta millor a l'edat del nen i amb la que el nen es pot sentir més cómode.
En quan, a la segona activitat farem una reformulació entre l'activitat que ha proposat la Carlota i la que ha proposat el Néstor, i així ens pugui quedar una activitat ben completa.

Activitat 7: L'OBSERVACIÓ TÒNICO-POSTURAL

 

IMATGE 1

En la primera imatge podem observar un infant en un entorn pobre, el qual es troba descalç i amb una vestimenta precària.

Es troba recollint aigua tot sol, es capaç d'agafar el recipient amb una sola mà per tant podem dir que té la pinça fina assumida.

Es troba en equilibri estàtic.

En quant al to muscular, podem dir que el seu cos està en tensió ja que el recipient que aguantar s'està plenant d'aigua i per tant cada cop pesarà més.

En quant a la lateralitat podem observar que subjecta el recipient amb la mà dreta.

Per això crec que, té uns tres anys i mig, tot i que reconec que no n'estic massa segura ja que la possibgle malnutrició del nen pot afectar notablement en el seu desenvolupament.

IMATGE 2

L'infant que podem observar en la segona imatge es troba ajupit jugant relaxadament a fer construccions.

Amb la mà esquerra subjecta la torre i amb la mà dreta col.locar les peces, també podem observar que que per col.locar les peces de la torre utilitzar el dit índex i i el pulgar, per això podem dir que té la prensió fina assolida veiem que la torre té diverses peces

El quan al seu equilibri podem dir que el estàtic el té assolit, ja que és manté perfectament acotxat sense que és caigui i sense agafar-se en cap suport.

La lateralitat encara no la té definida, i no podem saber si és dretà o esquerrà ja que utilitza les dues mans per igual.

Per això crec que té entre 18 i 19 mesos.

 

IMATGE 3

L'infant que podem observar en la tercera fotografía es troba assegut a terra observant un conte que sembla mantenir-lo molt entretingut.

Manté el tronc recte i no necessitar cap recolzament.

En quan a la lateralitat encara no la té assolida tot i que podem observar com utilitzar la mà dreta.

De l'equilibri podem dir que és estàtic i el té assolit, ja que és manté perfectament assentat.

En quan a la prensió podem dir que la pinça inferior i la superior la té assolida.

Per aquests motius crec que el nen té uns 10 mesos.

ACTIVITATS PER A L'INFANT:

L'Albert té 3 anys és un infant inquiet.

Per això per a activitat per fer a casa; penso que li podriem posar cubs en els quals hauria de llençar i posar dins la pilota aquests objectes serien de diferent tamany(de més gran a més petit).


L'activitat per fer a l'escola podria ser anar a l'aula de psicomotricitat i montar un circuit; amb cercles(per saltar a peu coixet o amb peus junts), passadissos, tubs etc.
 L'objectiu seria treballar la coordinació.

ACTIVITAT 5: CONSTRUCCIÓ DE L’ESPAI I TEMPS

L’ESTRUCTURACIÓ DE L’ESPAI

La noció d’espai no és una noció simple, sinó una noció que s’elabora i diversifica progressivament en el transcurs del desenvolupament psicomotor de l’infant.

L’espai intern és el nucli de l’esquema corporal i va significant-se per la vivència dels propis moviments corporals.

• El coneixement de l’espai evoluciona en l’espai en tres períodes:
• El primer referit a l’espai corporal/ proper.
• Despres el de l’espai ambiental/immediat.
• Finalment, el de l’espai rrepresentatiu o simbolic./ espai llunyà.

Segons Piaget:

• Espai topològic: es limita al camp visual i a les realitzacions motrius del nadó (moure el cap, agafar un objecte etc). (0 a 3 anys).
• Espai euclidià: l’esquema corporal es va consolidant i afavoreix l’adquisició de nocions; mida situación direcció etc. (3 a7 anys).
• Espai racional: és un espai abstracte que es pot representar mentalment a través de l’abstracció i el domini del concepte dreta esquerra (a partir de 5 a 7 anys).

L’ESTRUCTURACIÓ DEL TEMPS:

L’estructuració temporal permet a l'ésser humà coordinar la seva activitat, organitzar la vida quotidiana, i comunicar amb el món en el que viu. La percepció intel•lectual del temps té el seu origen en la vivència corporal del temps que l'infant realitza des que neix.

CARACTERITIQUES DEL TEMPS:

§         L'ordre i la successió: que és la memorització de les accions i dels esdeveniments successius que dóna una percepció ordenada, anomenada cronologia, la que fa aparèixer les nocions de present, passat, futur, ara, abans....

§         La durada:és el temps que passa entre el principi i el final d’una acció,d’una activitat. El temps és codifica per la durada: hora, minut, dia, etc.

§         L'interval: és la durada limitada entre dos activitats.

§         La irreversibilitat:La irreversibilitat del temps ens col·loca en la continuïtat indefinida en la qual s’inscriuen la vida i la mort.

És a partir de la vivència quotidiana que l’infant aprèn a desenvolupar l’experiència del temps que passa i no torna mai més. noció d’edat, de jove, de vell de massa aviat, de massa tard.

§         La velocitat: és el temps que dura el recorregut d'un espai, per realitzar una acció.

§         La periodicitat, es repeteix regularment, per exemple seria el dia i la nit.

§         El ritme: és el concepte relacionat amb la percepció i l'organització del temps.

TRES CLASSES DE TEMPS:

§         El biològic: és subjectiu, cada persona té el seu propi ritme i el seu temps biològic.

Tot a la natura té un ritme, com per exemple, el dia, la nit, l'estiu...

§         El temps subjectiu o psicològic: aquest es per a cada persona. La construcció de la idea del temps s'impregna d'afectivitat conscient i inconscient. Les primeres nocions de temps tenen el seu origen en l'associació entre les necessitats internes, les sensacions emocionals, tòniques i respostes aportades per l'entorn.

§         El temps objectiu: Regula les activitats quotidianes, situa esdeveniments passats o programa el futur.

La percepció de temps en un infant s'adquireix per experiències, adquisició de l'esquema corpal, la memòria i per sensacions interioceptives, propiocepties....

L’ESTRUCTURACIÓ DEL TEMPS ES REALITZA EN TRES NIVELLS:

§         La frase sensoriomotora entre 0 i 2 anys:Per al nadó, l’existència del temps està assimilada als ritmes interns del cos, als que ha percebut de la mare en el curs de la seva relació i de la de malestar o benestar.

La regularitat de les activitats, de la cura que es prodiga als infants, afavoreix la memòria, la localització, el descobriment i la integració del temps.

§         La fase representativa: És la capacitat d’organitzar i de representar les accions en un temps objectiu, per mitjà de senyals codificades. L’infant adquireix la capacitat d’estructurar objectivament el temps a partir del 7 o 8 anys.

Entre 2 i 7 anys

En aquest període es realitza el pas entre el temps viscut i el temps representat, i del temps subjectiu al temps objectiu.

    

§         A partir dels 7 anys: L’infant comença a situar-se en el temps objectiu. Comença a poder organitzar les seves accions en aquest temps objectiu. Aprèn els dies de la setmana i algunes dates del calendari, els mesos de l’any i a llegit l’hora.

ACTIVIDAT 8. L'observació tònico-postural

ACTIVIDAT 8. L'observació tònico-postural

REFORMULACIÓ:

He llegit totes les propostes de les meves companyes de grup i he realitzat els comentaris corresponents, i com que coincidim bastant en les edats i els conceptes explicats deixarè la meva proposta inicial igual.

ACTIVITAT 5 : OBSERVACIÓ TÓNICO-POSTURAL

 IMATGE 1

En la primera imatge podem observar un infant assegut a terra devant d’un ordinador.

Manté el cap dret  no necessita les mans per recolzar-se i per tant això li permet tocar el teclat, per tant  el nen ja té un cert domini del seu tronc i cap.

Pel que fa al seu equilibri podem dir que té un equilibri estàtic ja que és manté assegut sol.

L’infant coordina perfectament ull-mà però la seva lateralitat encara no està definida.

Pel que fa al seu to muscular el nen regeix hipertonia en els seus moviments.

Per això crec que aquest nen té entre 10 i 12 mesos.

IMATGE 2             

En la segona imatge podem observar una nena que es troba semiasseguda que sembla voler recollir alguna cosa sembla estar descobrint alguna cosa molt interessant

Pot ajupir-se per  agafar una cosa del terra.

Pel que fa a la prensió, la nena està realitzant la pinça alhora d’agafar i també hi ha la coordinació oculo-manual.

En quan al seu equilibri  apareix l'equilibri estàtic ja que és  manté asseguda sola, i també és manté dreta sense recolzament, la nena no perd el seu equilibri, ja que manté la seva postura sense caure, per tant té un bo to muscular.

 La seva lateralitat no està definida però si observem la fotografia veiem com utilitza la mà esquerra.

 Per aquests motius crec que té entre 12 i 14 mesos.

IMATGE 3

En la tercera imatge podem observar un nen assegut sobre una cadira recolzat a la taula.

Podem observar que el nen es mostra concentrat en l’activitat.

L'equilibri que ens denota la foto és dinàmic.

el nen ja es capaç de realitzar la pinça superior, ja que podem observar que agafa el llapis  correctament.

En quan al to muscular el nen seria capaç de relaxar el seus musculs.

La lateralitat, crec que en aquesta edat ja la té determinada pero no fixada, per això és homogènea.

Crec que té entre 4 i 5 anys.

Act. 1 U.F 2 Observació del moviment

En la primera imatge podem observar un nadó estirat en una tovallola, es mostra relaxat i comode, ja que es troba amb les cames doblegades cap amunt i amb les mans es toca els peus. Crec que té uns 6 mesos, ja que es quan es capaç de fer aquest moviment, si mirem la mà dreta està fent pinça per agafar-se el peu.

En quan a la mirada del nadó, manté una mirada fixa, amb els ulls molt oberts, causat per algún objecte que captar la seva atenció.

El nadó que observem a la segona imatge està gatejant, mostra una coordinació entre cames, braços i cap, per l’imatge sembla que el nadó està segur, ja que controlar el seu cos, ja que com veiem no va reptant del tot per terra, sinó que es capaç de mantenir les seves cames una mica flexionades. Per això crec que es troba entre els 10 o 11 mesos.

La nena que observem en aquesta tercera imatge, ens mostra com pot utilitzar les seves mans per tocar i agafar el menjar, crec que seria capaç també seria capaç d’utilitzar els coberts.

En quan a la seva cara, mostra vergonya perqué no vol que li facin la fotografia, o potser podriem dir també que té son per això es toca l’ull.

Per això crec que té entre 3 i 4 anys, ja que es capaç de seure a taula i menjar sola.

En la quarta imatge que podem observar, es veuen dos nens asseguts que a mi hem transmet que potser podrien ser uns nens del Tercer Món, ja que es troben sense roba, sols i menjant amb gran desesperació, també podem observar com tot i la gana, comparteixen el menjar amb l’altre company. Tot i això els nens es postren tranquils, ja que estan menjant.

La pinça l’utilitzen perfectamente ja que són capaços de menjar i posar-se el menjar a la boca sols per això  crec que el de l’esquerra té 2 anys i el de la dreta té 3 anys.